Segons Gisbert (2012) els autors que han elaborat treballs sobre els jocs populars els han classificat de formes diverses, en funció dels seus interessos. En l’àmbit del País Valencià, el llibre fonamental de Bataller (1986) fa una classificació dividida en jocs en què predomina l’afectivitat (sobretot de la primera infantessa), jocs de motricitat, d’habilitat, de força i jocs diversos (de cartes, d’endevinar, de taula…). Martínez (1987), els divideix segons siguen jocs de xics o de xiques.
Altres, com Monjo (1945) els organitzen en funció de trets específics de cada joc (acaçar, botar, corda, endevinar, faldó, pilota, rogle…). També hi ha autors que orienten els seus treballs a buscar una aplicació didàctica dels jocs a les classes d’Educació Física, com Amengual (2009).
Pel que fa als recursos en xarxa, ens ha cridat l’atenció la magnífica tasca realitzada des de Vilapèdia, l’Enciclopèdia Lliure de Vila-real, que s’ha dedicat a introduir diversos articles i estudis apareguts en revistes locals, de gran interés.
Pel que fa al llibre en el qual ens hem centrat, els jocs estan agrupats segons l’habilitat física que desenvolupen o l’objecte que requereixen. D’aquesta manera hi ha: jocs d’habilitat amb llançament d’objectes, com poden ser les bitlles; jocs de córrer, acaçar o amagar, com per exemple el joc de la bandera, així com els jocs de saltar (dels que podem trobar variants de saltar-se els uns als altres, com el de A la una, la mula, o variants de saltar un objecte, com pot ser la corda), o els jocs de força i resistència, on la cadira de la reina seria un.
També hi ha jocs de rogle i de cantar, tal com el joc de les cadires, a més de jocs del calendari festiu, entre els quals trobem els jocs de Sant Antoni i matances o jocs de Pasqua, Carnestoltes i altres festes populars, i es poden destacar les curses de sacs.
Seguidament trobem jocs de paraules, com embarbussaments o endevinalles, enigmes i preguntes amb trampa; i finalment es fa una diferenciació depenent de l’espai, és a dir, si es juga al món industrial o al rural. A més, s’inclou un apartat sobre els joguets tradicionals, ja que pot resultar de gran utilitat a l´aula o per entretenir els menuts en qualsevol altre moment.
Per finalitzar, aclareix que en aquest manual s’ha prescindit dels jocs de la primera infantesa i dels jocs de cartes, així com de dividir-los entre jocs destinats a xics i els destinats a xiques, ja que el que es pretén és que els jocs siguen recuperats i practicats sense distinció de sexes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada