Tipus de jocs

Segons Bejerano (2009) classificar els jocs ens permet tenir un esquema mental que ens fa comprendre els jocs que duen a terme els/les xiquets/es i ens ajuda a escollir aquelles propostes de joc que volem treballar amb els/les nens/es. Però cal esmentar que qualsevol classificació que realitzem serà limitada ja que podem trobar jocs que pertanyen a més d’una categoria establerta pel caràcter global que presenta el mateix joc. Així, segons Bejerano (2009) podem classificar els jocs en funció de:

• L’espai en que es realitza el joc:
• Jocs d’interior: activitats que es realitzen en un espai més reduït, on els nens/es poden estar asseguts/des o en moviment però no extens.
• Jocs d’exterior: activitats que requereixen d’un espai suficient per a poder realitzar-se.

• El paper que exerceix l’adult:
• Jocs lliures: joc que es produeix espontàneament en un medi adequat per a que els nens/es puguen expressar-se i actuar lliurement.
• Jocs dirigits: són els jocs en els que el/la educador/a té el paper d’ensenyar i guiar el transcurs de l’activitat.
• Jocs presenciats: és el joc que es du a terme quan el/la xiquet/a juga lliurement però requereix de la figura del/a docent/a per a donar-li confiança i seguretat.

• El número de participants:
• Jocs individuals: quan un/a xiquet/a realitza una activitat sense interactuar amb ningú.
• Jocs paral·lels: són els que realitzen els nens individualment però amb la companyia d’altres nens, que encara que parega que juguen junts, no ho fan.
• Jocs de parelles: els que es realitzen en companyia del educador o d’un altre nen.
• Jocs en grup: els que es juguen en diversos companys. En aquestos jocs a més podem diferenciar tres nivells de relació: relació asociativa (els/les xiquets/es es diverteixen en altres nens/es o amb els adults i intercanvien joguets o materials però no arriba a haver una organització en les relacions socials ni una divisió de rols), relació competitiva (els/les xiquets/es juguen interactuant i l’activitat és similar, centrant-se en un mateix objecte o un mateix resultat, on pot existir rivalitat o respecte per una regla comú), i finalment, la relació cooperativa (els xiquets juguen en un grup organitzat que té un objectiu col·lectiu fixat prèviament, on es necessaria una distribució de papers i l’organització suposa una unió d’esforços i un enteniment recíproc.

• L’activitat que el/la nen/a realitza:
• Jocs sensorials: són els jocs que principalment exerciten els sentits. Es poden dividir en: jocs visuals, jocs auditius, jocs tàctils, jocs olfatius i jocs gustatius. A més, si barrejen més d’un sentit o un sentit i el moviment, trobem: els jocs audiovisuals, els jocs audiomotors i els jocs visomotors.
• Jocs motors: són els que provoquen moviment en els /le xiquets/es.
• Jocs manipulatius: són els jocs en els quals intervenen moviment relacionats amb la prensió de la mà.
• Jocs d’imitació: en aquestos jocs els/les xiquets/es tracten de reproduir els gestos, els sons o les accions que han conegut amb anterioritat.
• Jocs simbòlics: és el joc propiament de ficció, en el qual els nens “fan com si” i donen un significat nou als objectes, a les persones o als esdeveniments.
• Jocs verbals: enriqueixen i milloren l’aprenentatge de la lengua. Trobem diverses classes de jocs verbals: els jocs de comprensió oral, els jocs d’expressió oral i els jocs que milloren la pronunciació i l’articulació.
• Jocs de raonament lògic: són els que afavoreixen el coneixement lògic-matemàtic.
• Jocs de relacions espacials: requereixen la reproducció d’escenes.
• Jocs de relacions temporals: fan que es desenvolupen les nocions temporals.
• Jocs de memòria: afavoreixen la capacitat de reconèixer i recordar experiències anteriors.
• Jocs de fantasia: permeten als/es xiquets/es deixar per un temps la realitat i sumergir-se en un món imaginari on tot és possible.

• El moment en el qual es trobe el grup:
• Jocs de presentació: serveixen per a que tots aprenguen el nom de la resta de companys/es.
• Jocs de coneixement: permeten que els/les xiquets/es coneguen dels seus companys alguna cosa més que el nom.
• Jocs de confiança: fan avançar la confiança de cada nen en si mateix i en el grup, i normalment pretenen un acostament físic entre els/les xiquets/es.
• Jocs de cooperació: són els que tenen com a objectiu la col·laboració dels/es  participants per a obtenir un fi.
• Jocs de resolució de conflictes: pretenen ensenyar als/les nens/es a resoldre situacions conflictives.
• Jocs de distensió: tenen com a finalitat fer riure, lliberar energia i entrar en contacte amb la resta de companys.