Característiques del joc

A partir de les aportacions de l’Institut Obert de Catalunya, podem exposar les següents característiques com a pròpies del joc:

• El joc és una activitat agradable perquè està destinada a produir satisfacció i plaer, i que el/a xiquet/a es divertisca. Això no ha d’excloure necessàriament l’esforç, ja que també la satisfacció es pot produir pel grau de dificultat del joc. La mostra d’alegria i gaudiment són els millors indicadors de l’activitat.

• Aquest és lliure, espontani, totalment voluntari i no condicionat per reforços o imposicions externes, ja que juguem perquè volem i sense que ningú ens obligue a participar. El joc permet la llibertat i la iniciativa dels participants.
• 
  
• Tots els jocs tenen una finalitat en si mateix i la importància resideix en el procés, sense importar massa el resultat final. Es juga pel plaer que produeix, és a dir, no respon a un fi extern. Com a situació fictícia que és, el resultat és conseqüència de la pròpia activitat i no va més enllà. A més, l’absència d’exigències externes allibera l’infant de la por a equivocar-se o a no complir amb les expectatives, potenciant d’aquesta manera la iniciativa i la creació.

• Tot joc implica activitat, siga de tipus físic, psíquic o social, és a dir hi ha acció i participació activa de l’infant: explora, pensa, es mou...

• En els jocs es pot desenvolupar una activitat fictícia perquè els xiquets i xiquetes poden ser el que ells vulguen, crear mons imaginaris i una realitat que s'amolde al seu pensament.  El joc és ficció, simulació: és el desenvolupament d’una situació inexistent i mancada de transcendència. És “fer com si…”, fer possible un món imaginari on els desitjos es poden fer realitat gràcies a la simulació i la fantasia. Amb el joc, l’infant, transforma el món exterior adaptant-lo a les seves necessitats.

• Tenen una limitació espacial i temporal, perquè hi ha espais destinats al joc i amb un temps establert, però es pot modificar en funció dels interessos dels/es xiquets/es.

• És propi de la infància però també és molt important en els adults.

• És innat en tots els éssers humans perquè ja juguem des del moment en el qual naixem sense importar la cultura ni el sexe.  

• És capaç de mostrar-nos l'etapa evolutiva en la qual es troba cada xiquet/a perquè els jocs varien en funció de l'edat.  

• Permet al/a la nen/a afirmar-se perquè trasllada al joc les seues preocupacions o problemes i els dóna la solució que creuen més convenient i els fa sentir-se amos de la situació.  

• Afavoreix el procés socialitzador perquè els ajuda a relacionar-se i a conéixer als altres.  

• Els objectius no són imprescindibles mentre s'aconseguisca la diversió o l'entreteniment.  

• Compleix una funció integradora perquè permet la col·laboració amb els nens de diferents nivells econòmics, culturals i religiosos.  

• Per a jugar, els objectes no tenen el perquè ser necessaris. Podem jugar sense utilitzar cap tipus de material o emprar-ho amb altra finalitat per a la qual estaven creats.

• Quan es juga el que interessa és la pròpia conducta i no tant el resultat o producte d’aquesta. És a dir, es dóna més importància als mitjans que als fins, la qual cosa no vol dir que no es tinguin presents, sinó que aquests poden anar variant al llarg del joc, per tal que encaixen amb els mitjans que es van descobrint a mesura que transcorre el joc.