Sessió 5

SESSIÓ Nº: 5 Nom de la sessió: Descobrim els jocs tradicionals sense materials
Objectius específics: - Descobrir jocs que no precisen materials per al seu desenvolupament. - Respectar les normes de cada activitat, així com els torns.    Continguts: - L’acceptació de les normes implícites que rigen els jocs populars.
Instal·lació: Preferentment al pati de l’escola, però si les condicions atmosfèriques no són favorables, la sessió tindrà lloc al gimnàs del centre. Materials: En la majoria de jocs no serà necessari cap material, però en altres farà falta un mocador, una sabata (que podrà ser la d’algun alumne o alumna), un guix o un pal per fer marques en terra; tots ells econòmics i fàcils de trobar. Paper de l’educador: El educador o educadora explicarà prèviament com es realitza el joc. Durant la realització observarà i animarà al alumnat estant sempre a la disposició dels infants per resoldre qualsevol dubte. A més, es tindrà en compte que hi ha jocs que poden variar la seua duració, per tant, si no es realitzen tots, no té importància. Avaluació: El/la docent al llarg de la sessió anirà observant quins xiquets/es  presenten més dificultats a l’hora de realitzar els diferents jocs, i posteriorment, valorarà en quins casos farà falta treballar la psicomotricitat de manera més intensa mitjaçant altres activitats. Mesures d’atenció a la diversitat: Per a aquests tipus de jocs no serà necessària cap adaptació, però en la activitat “La serp”, com que els nens i nenes han d’agafar-se de les mans, el xiquet que pateix la diversitat funcional motriu pot fer de cap, o si es troba per el mig de la filera pot sostindre al company o companya per el maluc fent-se servir dels braços.
PART DE LA SESSIÓ	ACTIVITATS	Organització	Temps
Part inicial	En primer lloc el mestre o mestra preguntarà a l’alumnat si coneixen algun joc al que poden jugar sense utilitzar cap material - ni pilotes, aros, porteries… - i el/la docent escoltarà les diferents idees aportades. A continuació, l’educador o educadora presentarà els diferents jocs	Els xiquets i xiquetes es posaràn sentats en rogle al pati de l’escola o al gimnas.	5 minuts.
Part principal	Seguidament començaran a jugar. Els jocs se desenvoluparan en aquest ordre: Pissi pissiganya El xiquet o la xiqueta que feia de mare recitava la lletra del Pissi pissiganya. "Pissi pissiganya, oli de la ganya. Filla merenguera agrana’m esta casa. Mare, no la puc agranar, que tinc la mà encordada. Qui te l’ha encordada? El fill del rei. Mata-lo, pica-lo, posa el peu dins el caixó." Aleshores el peu que es corresponia amb l’última síl·laba recitada, s’amagava davall l’altra cama i recomençava la cançó fins que algun dels o les participants amagava les dues cames, moment en el que guanyava. La serp Els i les alumnes s’agafaven de les mans per formar un rastre, és a dir, una serp. El primer de tots era el cap i l’últim, la cua. El que feia de cap estirava fent que la cua girara al seu voltant. Els últims intentaven contrarrestar el moviment que havien iniciat els de davant per no embalar-se fent més força en sentit contrari i procurant no caure ni trencar-se. Moros o cristians Els i les alumnes es divideixen en dos equips. A continuació, marquen en terra dues ratlles paral·leles amb un guix, o qualsevol altre recurs, a una distància d’uns 6 metres i els nens i nenes formen en fila un al costat de l’altre darrere de cadascuna de les ratlles. Comença un dels equips, del qual ix un xiquet o xiqueta que camina cap al camp contrari fins arribar davant els/les contrincants i comença a passar la mà per damunt de les mans dels contraris per no mostrar obertament a qui li pegaria la palmada. Quan ja ho havia decidit, colpeja al xiquet o xiqueta elegit i corre cap el seu territori. Si no l’agafen, el perseguidor o perseguidora realitza la mateixa operació però en camp contrari. Si per alguna d’aquelles es agafat o agafada, queda eliminat. També es pot enganyar fent con si s’anara a pegar la palmada i no es pega. Guanya l’equip que aconsegueix eliminar a tots els contraris. La gallineta cega Es decideix quin xiquet o xiqueta paga. Després li tapen els ulls amb un mocador o una prenda de roba. Ningú s’ha de moure del lloc que ocupen. Qui paga es posa al centre mentre el jugador o la jugadora que fa d’amo/a li pega voltes perquè es despiste al temps que recita el següent diàleg: “Gallineta, gallineta! Què has perdut? Una agulla i un canut! Busca-la per terra. No, no, que em faré cega! Busca-la per la ximenera! No, no! que em faré negra. Busca-la pel terrat. No, no! que em faré gat. Doncs, busca qui t’ha pegat!" Seguidament, els/les jugadors/es del cercle li pegaven palmades, mentre la gallineta cega havia d’agafar alguna de les xiquetes o xiquets i endevinar qui era tocant-li la cara, el cabell, la roba... Si ho aconseguia, l’agafat/ada pagava, en cas contrari, tornava a pagar el mateix o la mateixa i el joc començava de nou. La cadena Un xiquet o xiqueta paga i ha de pillar a la resta que escapa corrent. Quan un nen o nena es pillat/ada s’agafa de la mà de qui paga, així fins formar una cadena. Cal dir que no es pot pillar si es trenca la cadena. Finalment guanya l’últim que es queda sense pillar. Si la cadena és molt llarga es pot partir per a facilitar el joc. El mocador Un xiquet o una xiqueta es posava al mig del camp amb un mocador a la mà. Cridava un número. A qui corresponia de cadascun dels equips, havia de córrer cap a ella o ell per furtar-li el mocador. També podien simular agafar el mocador i si el contrari o la contraria passava de camp, agafar-la/lo i eliminar-la/lo. Si la perseguidora o perseguidor aconseguia tocar al company/a que havia agafat el mocador, abans d’entrar al seu territori, era eliminada o eliminat. Es podia córrer pels dos terrenys, però qui perseguia havia de dur el mocador a la mà. El joc s’acabava quan un dels dos equips es quedava sense jugadors/es.	Els xiquets i xiquetes seia en terra en forma de rogle, juntaven les sabates o espardenyes per la part de la sola. Els xiquets es posen en fila un darrere d’un altre agafant-se de les mans i van desplaçant-se per l’espai. Es divideix als/les alumnes en dos equips i es coloquen en dues files uns front als altres darrere de les marques. Els xiquets i xiquetes es posen en cercle i l’escollit o escollida per a pagar entra al mig del cercle, a l’igual que qui fa d’ama/o. Els/les infants es distribueixen per tot l’espai. Es divideixen als nens i nenes en dos equips, que es posen l’un davant de l’altre. El mestre o mestra, o un xiquet o xiqueta, es posa al mig, entre els dos equips.	5 minuts 5 minuts 5 minuts 5 minuts 5 minuts 10 minuts
Part final	El/la docent, juntament amb els nens i nenes reflexionen sobre les activitats realitzades, de manera que es tracten temes com ara les preferències de l'alumnat, què és allò que els ha costat més, el que més els ha agradat, com s'han sentit, etc.	Tots i totes seuen en un rogle en el pati o gimnàs	5 minuts