Els jocs tradicionals valencians
Vídeo jocs tradicionals:
divendres, 13 de maig del 2016
divendres, 6 de maig del 2016
Annex sessió 6
- La xata merenguera:
La xata merenguera, vuit, nou, deu
com és tan fina, trico, trico, tra
com és tan fina, lairó, lairó, se’n va a benifaió, lairó
L’alcalde de sollana, vuit, nou, deu
té una burra, trico, trico, tra
té una burra, lairó, lairó, vestida en camisó, lairó
Que es menja les garrofes, huit, nou, deu
com coca fina, tricó, tricó, tra
com coca final, lairó, lairó, tomaca i pimentó, lairó
- A la voreta del mar:
A la voreta del mar, a la voreta del mar
hi ha una doncella, hi ha una doncella
que està brodant un vestit, que està brodant un vestit
per a la reina, per a la reina
Quan es a la mig brodar, quan es a la mig brodar
li falta seda, li falta seda
i acostant-se un mariner, i acostant-se un mariner
que una nau mena, que una nau mena
La doncella entra a la nau, la doncella entra a la nau
tria la seda, tria la seda
mentre va mercadejant, mentre va mercadejant
la nau pren vela la nau pren vela
Mariner, bon mariner, mariner bon mariner
torneu-me a terra, torneu-me a terra
que els ventijols de la mar, que els ventijols de la mar,
em donen pena, em donen pena
- Mon pare no té nas:
Mon pare no té nas, mon pare no té nas
ma mare és xata
i un germanet que tinc, i un germanet que tinc
el nas li falta.
Ton pare no té nas, ton pare no té nas,
ta mare és xata,
i un germanet que tens, i un germanet que tens,
el nas li falta.
Son pare no té nas, son pare no té nas.
sa mare és xata i
un germanet que té, i un germanet que té,
el nas li falta.
- Ramonet, si vas a l’hort:
Ramonet, si vas a l’hort
Porta figues, porta figues
Ramonet, si vas a l’hort
porta figues i albercocs
si vas a l’hort
- Tarara:
Mare la tarara
Pepito plorava
perquè el catxirulo
no se li ampinava.
La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo (bis)
Eixa porta pirri
eixa porta pirri
En Joan petit quan balla
balla, balla, balla
en Joan petit quan balla
balla amb el dit
amb el dit, dit, dit
ara balla en Joan petit
En Joan petit quan balla
balla, balla, balla
en Joan petit quan balla
La xata merenguera, vuit, nou, deu
com és tan fina, trico, trico, tra
com és tan fina, lairó, lairó, se’n va a benifaió, lairó
L’alcalde de sollana, vuit, nou, deu
té una burra, trico, trico, tra
té una burra, lairó, lairó, vestida en camisó, lairó
Que es menja les garrofes, huit, nou, deu
com coca fina, tricó, tricó, tra
com coca final, lairó, lairó, tomaca i pimentó, lairó
- A la voreta del mar:
A la voreta del mar, a la voreta del mar
hi ha una doncella, hi ha una doncella
que està brodant un vestit, que està brodant un vestit
per a la reina, per a la reina
Quan es a la mig brodar, quan es a la mig brodar
li falta seda, li falta seda
i acostant-se un mariner, i acostant-se un mariner
que una nau mena, que una nau mena
La doncella entra a la nau, la doncella entra a la nau
tria la seda, tria la seda
mentre va mercadejant, mentre va mercadejant
la nau pren vela la nau pren vela
Mariner, bon mariner, mariner bon mariner
torneu-me a terra, torneu-me a terra
que els ventijols de la mar, que els ventijols de la mar,
em donen pena, em donen pena
- Mon pare no té nas:
Mon pare no té nas, mon pare no té nas
ma mare és xata
i un germanet que tinc, i un germanet que tinc
el nas li falta.
Ton pare no té nas, ton pare no té nas,
ta mare és xata,
i un germanet que tens, i un germanet que tens,
el nas li falta.
Son pare no té nas, son pare no té nas.
sa mare és xata i
un germanet que té, i un germanet que té,
el nas li falta.
- Ramonet, si vas a l’hort:
Ramonet, si vas a l’hort
Porta figues, porta figues
Ramonet, si vas a l’hort
porta figues i albercocs
si vas a l’hort
- Tarara:
Mare la tarara
Pepito plorava
perquè el catxirulo
no se li ampinava.
La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo (bis)
Eixa porta pirri
eixa porta pirri
eixa porta pirri
també polissó.
La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.
Eixos tres dies de pascua
son tres dies per jugar
xics i xiques que no juguen
venen a dotorejar
Ai xúmbala les xiques guapes,
ai xúmbala del polissó,
xics i xiques que no juguen
que se’n vagen al racó (bis)
El dia de Pasqua
Pepito plorava
perquè el catxirulo
no li se li ampinava.
La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.
- Joan Petit:
també polissó.
La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.
Eixos tres dies de pascua
son tres dies per jugar
xics i xiques que no juguen
venen a dotorejar
Ai xúmbala les xiques guapes,
ai xúmbala del polissó,
xics i xiques que no juguen
que se’n vagen al racó (bis)
El dia de Pasqua
Pepito plorava
perquè el catxirulo
no li se li ampinava.
La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.
- Joan Petit:
En Joan petit quan balla
balla, balla, balla
en Joan petit quan balla
balla amb el dit
amb el dit, dit, dit
ara balla en Joan petit
En Joan petit quan balla
balla, balla, balla
en Joan petit quan balla
balla amb la mà
amb la mà, la, mà
amb el dit, dit dit
ara balla en Joan petit
En Joan petit quan balla
balla, balla, balla
en Joan petit quan balla
balla amb el colze
amb el colze, colze, colze
amb la mà, mà, mà
amb el dit, dit dit
així balla en Joan petit
En Joan petit quan balla
balla, balla, balla
en Joan petit quan balla
balla amb el nas,
amb el nas, nas, nas
amb el colze, colze, colze
amb la mà, mà, mà
amb el dit, dit dit
així balla en Joan petit
En Joan petit quan balla
balla, balla, balla
en Joan petit quan balla
balla amb el cul,
amb el cul, cul, cul
amb el nas, nas, nas
amb el colze, colze, colze
amb la mà, mà, mà
amb el dit, dit dit
així balla en Joan petit.
- Caragol treu banya:
Caragol, treu banya, puja a la muntanya
caragol, treu vi, puja al muntanyí
caragol, treu banya, puja a la muntanya
caragol bover, jo també vindré (bis)
- La lluna, la pruna:
La lluna, la pruna, vestida de dol,
son pare la crida, sa mare la vol
La lluna, la pruna, el sol mariner,
son pare la crida, sa mare també
Cançó amb música:
- Plou i fa sol:
Plou i fa sol les bruixes es pentinen
plou i fa sol les bruixes porten dol (bis)
(x2)
Cançó amb música:
- Ja no canta el capellà:
Ja no canta el capellà
perque no li'n donen una
ni una ni mitja ni cap
ja no canta el capellà.
Ja no canta el capellà
perquè no li donen dos.
Ni dos ni una ni mitja ni cap
ja no canta el capellà.
Ja no canta el capellà
perquè no li donen tres.
Ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap
ja no canta el capellà.
Ja no canta el capellà
perquè no li donen quatre.
Ni quatre ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap
ja no canta el capellà.
Ja no canta el capellà
perquè no li donen cinc.
Ni cinc quatre ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap
amb la mà, la, mà
amb el dit, dit dit
ara balla en Joan petit
En Joan petit quan balla
balla, balla, balla
en Joan petit quan balla
balla amb el colze
amb el colze, colze, colze
amb la mà, mà, mà
amb el dit, dit dit
així balla en Joan petit
En Joan petit quan balla
balla, balla, balla
en Joan petit quan balla
balla amb el nas,
amb el nas, nas, nas
amb el colze, colze, colze
amb la mà, mà, mà
amb el dit, dit dit
així balla en Joan petit
En Joan petit quan balla
balla, balla, balla
en Joan petit quan balla
balla amb el cul,
amb el cul, cul, cul
amb el nas, nas, nas
amb el colze, colze, colze
amb la mà, mà, mà
amb el dit, dit dit
així balla en Joan petit.
- Caragol treu banya:
Caragol, treu banya, puja a la muntanya
caragol, treu vi, puja al muntanyí
caragol, treu banya, puja a la muntanya
caragol bover, jo també vindré (bis)
- La lluna, la pruna:
La lluna, la pruna, vestida de dol,
son pare la crida, sa mare la vol
La lluna, la pruna, el sol mariner,
son pare la crida, sa mare també
Cançó amb música:
- Plou i fa sol:
Plou i fa sol les bruixes es pentinen
plou i fa sol les bruixes porten dol (bis)
(x2)
Cançó amb música:
- Ja no canta el capellà:
Ja no canta el capellà
perque no li'n donen una
ni una ni mitja ni cap
ja no canta el capellà.
Ja no canta el capellà
perquè no li donen dos.
Ni dos ni una ni mitja ni cap
ja no canta el capellà.
Ja no canta el capellà
perquè no li donen tres.
Ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap
ja no canta el capellà.
Ja no canta el capellà
perquè no li donen quatre.
Ni quatre ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap
ja no canta el capellà.
Ja no canta el capellà
perquè no li donen cinc.
Ni cinc quatre ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap
ja no canta el capellà.
Ja no canta el capellà
perquè no li donen sis.
Ni sis ni cinc ni quatre ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap
ja no canta el capellà.
Ja no canta el capellà
perquè no li donen set.
Ni set ni sis ni cinc ni quatre ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap
ja no canta el capellà.
Ja no canta el capellà
perquè no li donen huit.
Ni huit ni set ni sis ni cinc ni quatre ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap
ja no canta el capellà.
Cançó amb música:
Ja no canta el capellà
perquè no li donen sis.
Ni sis ni cinc ni quatre ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap
ja no canta el capellà.
Ja no canta el capellà
perquè no li donen set.
Ni set ni sis ni cinc ni quatre ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap
ja no canta el capellà.
Ja no canta el capellà
perquè no li donen huit.
Ni huit ni set ni sis ni cinc ni quatre ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap
ja no canta el capellà.
Cançó amb música:
Annex sessió 4
- El Micalet de la Seu:
El Micalet de la Seu
xim pum ale pum cata pum MEC
s'ha obert com una magrana xim pum.
S'ha obert com una magrana
xim pum ale ale pum cata pum MEC
el Miquelet de la Seu
La culpa la té l'obrer
xim pum ale ale pum cata pum MEC
que l'ha fet de mala gana XIM PUM
Que l'ha fet de mala gana
xim pum ale ale pum cata pum MEC
el Miquelet de la Seu
Cançó amb música:
- Jo tinc una perereta Miquel:
Jo tinc una perereta Miquel
Jo tinc una perereta Miquel
que fa flors i no fa peres
Miquel, Miquel, Miquel de la mel.
Que fa flor i no fa peres
Miquel,Miquel Miquel de la mel.
Que fa flors i no fa peres Miquel,
que fa flors i no fa peres Miquel,
que són blaves com el cel
Miquel, Miquel, Miquel de la Mel,
que són blaves com el cel,
Miquel, Miquel, Miquel de Mel.
T'he dit més de mil vegades Miquel,
t’he dit més de mil vegades Miquel
que no m'entres el corral
Amparito,
la filla del mestre,
diuen que festeja,
en un foraster.
El diumenge,
quan va a missa d’onze,
el novio darrere,
li porta el catret.
I, com es tan xicoteta,(x2)
meneja el culet.
Amparito,
la filla del mestre,
abans festejava,
en un foraster.
I el diumenge,
quan va a missa d’onze,
ningú va darrere,
portant-li el catret.
I, com es tan xicoteta,(x2)
meneja el culet.
Amparito,
la filla del mestre,
ja no se’n recorda,
d’aquell foraster.
I el diumenge,
quan va a missa d’onze,
un xicot del poble,
li porta el catret.
I, com és tan xicoteta,(x2)
meneja el culet.
Cançó amb música:
- De Manars i Garrotades ( Ovidi Montllor)
El preu que es paga per a viure.
El preu que es paga per a viure.
Quan més pobre ix més car.
Quan més ric el preu és lliure.
Pots pagar o no pagar.
Per a pagar o no pagar.
Quan més pobre, ix més car.
Com que la cançó és per a viure.
Com que la cançó és per a viure.
No volem violentar.
Ni en la solfa ni en l'escriure.
Als qui ens han de perdonar.
Als qui ens han de perdonar.
No volem violentar.
Qui perdona certes coses.
Qui perdona certes coses.
Té la vara del manar.
I depèn de com et poses.
Més o menys t'ha de pegar.
Més o menys t'ha de pegar.
Qui perdona certes coses.
De manars i garrotades.
De manars i garrotades.
Ja n'estem fins dalt del cap.
I amb aquestes "valencianes".
Ens volem manifestar.
Ens volem manifestar.
Ja n'estem fins dalt del cap.
I ara per acabar.
I ara per acabar.
Demanaré l'amnistia.
La justícia i llibertat.
I el dret a l'autonomia.
Oïu-nos en alegria.
Verge dels Desemparats.
Cançó amb música:
El Micalet de la Seu
xim pum ale pum cata pum MEC
s'ha obert com una magrana xim pum.
S'ha obert com una magrana
xim pum ale ale pum cata pum MEC
el Miquelet de la Seu
La culpa la té l'obrer
xim pum ale ale pum cata pum MEC
que l'ha fet de mala gana XIM PUM
Que l'ha fet de mala gana
xim pum ale ale pum cata pum MEC
el Miquelet de la Seu
Cançó amb música:
- Jo tinc una perereta Miquel:
Jo tinc una perereta Miquel
Jo tinc una perereta Miquel
que fa flors i no fa peres
Miquel, Miquel, Miquel de la mel.
Que fa flor i no fa peres
Miquel,Miquel Miquel de la mel.
Que fa flors i no fa peres Miquel,
que fa flors i no fa peres Miquel,
que són blaves com el cel
Miquel, Miquel, Miquel de la Mel,
que són blaves com el cel,
Miquel, Miquel, Miquel de Mel.
T'he dit més de mil vegades Miquel,
t’he dit més de mil vegades Miquel
que no m'entres el corral
Miquel, Miquel, Miquel de la Mel,
que no m’entres al corral,
Miquel, Miquel, Miquel de la Mel.
Que tinc les gallines soltes Miquel,
que tinc les gallines soltes Miquel,
que m'espantaràs el gall
Miquel, Miquel, Miquel de la Mel,
que m’espantaràs al gall
Miquel, Miquel, Miquel de la Mel.
Jo tinc una perereta Miquel,
Jo tinc una perereta Miquel
que fa flors i no fa peres
Miquel, Miquel, Miquel de la Mel,
que fa flors i no fa peres
Miquel, Miquel, Miquel de la Mel.
Cançó amb música:
- Amparito:
que no m’entres al corral,
Miquel, Miquel, Miquel de la Mel.
Que tinc les gallines soltes Miquel,
que tinc les gallines soltes Miquel,
que m'espantaràs el gall
Miquel, Miquel, Miquel de la Mel,
que m’espantaràs al gall
Miquel, Miquel, Miquel de la Mel.
Jo tinc una perereta Miquel,
Jo tinc una perereta Miquel
que fa flors i no fa peres
Miquel, Miquel, Miquel de la Mel,
que fa flors i no fa peres
Miquel, Miquel, Miquel de la Mel.
Cançó amb música:
- Amparito:
Amparito,
la filla del mestre,
diuen que festeja,
en un foraster.
El diumenge,
quan va a missa d’onze,
el novio darrere,
li porta el catret.
I, com es tan xicoteta,(x2)
meneja el culet.
Amparito,
la filla del mestre,
abans festejava,
en un foraster.
I el diumenge,
quan va a missa d’onze,
ningú va darrere,
portant-li el catret.
I, com es tan xicoteta,(x2)
meneja el culet.
Amparito,
la filla del mestre,
ja no se’n recorda,
d’aquell foraster.
I el diumenge,
quan va a missa d’onze,
un xicot del poble,
li porta el catret.
I, com és tan xicoteta,(x2)
meneja el culet.
Cançó amb música:
- De Manars i Garrotades ( Ovidi Montllor)
El preu que es paga per a viure.
El preu que es paga per a viure.
Quan més pobre ix més car.
Quan més ric el preu és lliure.
Pots pagar o no pagar.
Per a pagar o no pagar.
Quan més pobre, ix més car.
Com que la cançó és per a viure.
Com que la cançó és per a viure.
No volem violentar.
Ni en la solfa ni en l'escriure.
Als qui ens han de perdonar.
Als qui ens han de perdonar.
No volem violentar.
Qui perdona certes coses.
Qui perdona certes coses.
Té la vara del manar.
I depèn de com et poses.
Més o menys t'ha de pegar.
Més o menys t'ha de pegar.
Qui perdona certes coses.
De manars i garrotades.
De manars i garrotades.
Ja n'estem fins dalt del cap.
I amb aquestes "valencianes".
Ens volem manifestar.
Ens volem manifestar.
Ja n'estem fins dalt del cap.
I ara per acabar.
I ara per acabar.
Demanaré l'amnistia.
La justícia i llibertat.
I el dret a l'autonomia.
Oïu-nos en alegria.
Verge dels Desemparats.
Cançó amb música:
- La meua xiqueta (cançó de bressol)
La meua xiqueta és l'ama
del corral i del carrer,
de la figuera i la parra
i la flor del taronger
Cançó amb música:
- Tio canya
En la pobla hi ha un vell
en la pobla hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
La meua xiqueta és l'ama
del corral i del carrer,
de la figuera i la parra
i la flor del taronger
Cançó amb música:
- Tio canya
En la pobla hi ha un vell
en la pobla hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Tio Canya tingué un fill
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya
quan varen portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.
Cada dia que passava,
Cada dia que passava
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre
per por a que el senyor mestre
li fera alguna pregunta.
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Tio Canya tingué un fill
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya
quan varen portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.
Cada dia que passava,
Cada dia que passava
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre
per por a que el senyor mestre
li fera alguna pregunta.
Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d´obrir la boca
i la escola va odiar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Cròniques del carrer diuen
cròniques del carrer diuen
d´uns nets que té el tio Canya
que són metges a València
que són metges a València
professors i gent lletrada.
Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya
i el pobre vell se´ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.
Mai parlen en castellà
mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble
la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar .
Tio Canya Tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara
Cançó amb música:
- El tio Pep se’n va a Muro:
El tio Pep se'n va a Muro, tio Pep;
El tio Pep se'n va a Muro, tio Pep:
De Muro què em portarà, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio Pep...
De Muro què em portarà, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Una tartana i un burro, tio Pep;
una tartana i un burro, tio Pep,
per a anar a passejar, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Per a anar a passejar, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
El tio Pep ja té el burro, tio Pep;
el tio Pep ja té el burro, tio Pep,
que molts quinzets li ha costat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Que molts quinzets li ha costat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
I tota la gent de Muro, tio Pep;
i tota la gent de Muro, tio Pep,
diuen que l'han enredrat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Diuen que l'han enredrat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
El ruc li ha dat tres pataes, tio Pep;
el ruc li ha dat tres pataes, tio Pep,
i l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
I l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Té tres costelles trencaes, tio Pep;
té tres costelles trencaes, tio Pep,
i tot lo cos li fa mal, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
I tot lo cos li fa mal, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
El tio Pep torna a Muro, tio Pep..
Cançó amb música:
sens gosar d´obrir la boca
i la escola va odiar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Cròniques del carrer diuen
cròniques del carrer diuen
d´uns nets que té el tio Canya
que són metges a València
que són metges a València
professors i gent lletrada.
Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya
i el pobre vell se´ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.
Mai parlen en castellà
mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble
la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar .
Tio Canya Tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara
Cançó amb música:
- El tio Pep se’n va a Muro:
El tio Pep se'n va a Muro, tio Pep;
El tio Pep se'n va a Muro, tio Pep:
De Muro què em portarà, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio Pep...
De Muro què em portarà, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Una tartana i un burro, tio Pep;
una tartana i un burro, tio Pep,
per a anar a passejar, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Per a anar a passejar, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
El tio Pep ja té el burro, tio Pep;
el tio Pep ja té el burro, tio Pep,
que molts quinzets li ha costat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Que molts quinzets li ha costat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
I tota la gent de Muro, tio Pep;
i tota la gent de Muro, tio Pep,
diuen que l'han enredrat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Diuen que l'han enredrat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
El ruc li ha dat tres pataes, tio Pep;
el ruc li ha dat tres pataes, tio Pep,
i l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
I l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Té tres costelles trencaes, tio Pep;
té tres costelles trencaes, tio Pep,
i tot lo cos li fa mal, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
I tot lo cos li fa mal, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
El tio Pep torna a Muro, tio Pep..
Cançó amb música:
Sessió 9
SESSIÓ Nº: 9
Nom de la sessió: Jocs per racons lliures amb iaios i iaies
| |||
Objectius específics:
- Participació activa en els diversos racons.
- La confiança en les possibilitats i capacitats pròpies per a realitzar les tasques.- Ser capaços de jugar seguint les normes i pautes establertes prèviament pel professor/a. - Gaudir amb els familiars i companys/es. Continguts: | |||
Instal·lació: La sessió es realitzarà al pati del centre distribuint l’espai en diferents racons.
Materials: Els materials necessaris per jugar als diferents jocs tradicionals (bitlles, cordes, etc) seràn: bitlles, pilota, cordes, xapes, els samboris realitzats prèviament per els nens/es, pedres,etc. A més, durant aquesta sessió sonarà música tradicional valenciana per tal d’ambientació l’activitat. Aleshores, necessitarem un ordinador o radiocasset i connexió a Internet, o un cd o pen drive en les audicions .
Paper de l’educador: L’educador o educadora encara que es tracte d’una sessió lliure recordarà previament com es juguen als diversos jocs tradicionals. Durant la realització, observarà i animarà al alumnat estant sempre a la disposició dels/les infants i familiars per resoldre qualsevol dubte.
Avaluació: El/la docent al llarg de la sessió anirà observant que tots els nens/es passen per tots els racons i quins xiquets/es presenten més dificultats a l’hora de realitzar el joc.
Mesures d’atenció a la diversitat: El/la docent deurà d’ajudar, si ho necessita al nen amb la discapacitat motriu.També, poden ajudar-lo els familiars i altres companys/es.
| |||
PART DE LA SESSIÓ
|
ACTIVITATS
|
Organització
|
Temps
|
Part inicial
|
En primer lloc, el/la docent explica als nens i nenes que hui podran gaudir de forma lliure dels diversos jocs treballats en les sessions anteriors com les cordes, les bitlles, el sambori, “la zapatilla por detrás” i les xapes amb la diferència que podran jugar en aquesta sessió junt els seus avis i avies.
|
El/la docent preparà el pati distribuint per racons els diversos materials dels jocs tradicionals. A continuació, entren els/les alumnes amb els seus avis i avies.
|
5 minuts
|
Part principal
|
En segons lloc, com que es tracta d’un joc lliure i no està dirigit, el xiquet/a anirà passant per diferents racons amb els seus avis/avies per tal de que experimenten amb el material i juguen junts i amb la resta de companys/es.
|
El/la docent anirà racó per racó preguntant als xiquets/es com es juga per tal de veure si recorden les regles. També tractarà que tots els xiquets i xiquetes amb els seus familiars passen per tots els racons per a que ningun quede buit. En cas de que algun d’aquestos racons estiga descompensat en quant a nombre de xiquets/es, el/la docent tractarà d’equilibrar-lo animant a que guadixquen dels diversos racons.
|
30 minuts
|
Part final
|
Finalment, per finalitzar la última sessió, el/la docent junt als xiquets i xiquetes reflexionen en l’assamblea final sobre els diferents racons, on es tractaran temes com les preferencies de l’alumnat, que es el que els ha costat més, que és el que més els ha agradat, el que menys, com s’han sentit, etc. Com a conseqüència d’aquestes idees, el/la docent pot obtindre possibles millores dels jocs tradicionals partint de les idees dels xiquets/es i dels avis i avies.
|
Per realitzar l’assemblea final, els/les alumnes, el/la docent i els avis i avies, es col·locaran en cercle al pati.
| |
Sessió 8
SESSIÓ Nº: 8
Nom de la sessió: Jugue amb el meu avi Vicent.
| |||
Objectius específics:
- Respectar les normes del joc. - Participació activa en l’activitat. - Col·laboració amb els/les companys/es. - La capacitat d’atendre al conte i realitzar les activitats en el mateix temps.
Continguts:
- La coordinació i control de les habilitats motrius de caràcter gros. - Les nocions bàsiques d’orientació en l’espai i en el temps. | |||
Instal·lació: Aquesta sessió està planificada per a realitzar-se al pati o al gimnàs del centre.
Materials: Pilotes, cèrcols, bancs, bitlles, comba...
Paper de l’educador: El professor/a va contant el conte i els xiquets/es van realitzant les accions que apareixen. Si és necessari, els explica i mostra l’activitat.
Avaluació: Al llarg de la sessió el mestre/a va observant el desenvolupament i l’aprofitament de les activitats proposades mitjançant el conte motor. Ens fixarem més si els nens/es gaudeixen en realitzar les accions.
Mesures d’atenció a la diversitat: El docent ha d’ajudar al alumne/a amb NEE si és necessari en algunes de les activitats que suposen alguna dificultat per al xiquet/a. Aquesta sessió està organitzada de forma lúdica que no consisteix en realització d’activitats complexes i els mateixos companys/es poden ajudar al alumne/a amb NEE.
| |||
PART DE LA SESSIÓ
|
ACTIVITATS
|
Organització
|
Temps
|
Part inicial
|
Per a començar l’activitat del conte motor farem una assemblea inicial on repassem una miqueta els coneixements previs dels xiquets/es sobre els jocs que els seus avis i àvies van jugar.
|
Els nens/es estan asseguts/des al gimnàs amb el mestre/a en un cercle. Es crea un clima agradable per a què els xiquets/es participen en la conversació.
|
10 minuts.
|
Part principal
|
Durant aquesta part es realitza el conte motor:
Una vegada hi havia un avi i el seu nét Andreu, de 5 anys. Un dia, quan Andreu eixia de l’escola, anà al parc a jugar a la pilota. (Acció de jugar o botar la pilota). Després d’una estona, Andreu li preguntà al seu avi Vicent a quins jocs jugava quan era menut (el mestre/a els motiva a preguntar “A què jugaves quan eres menut, avi?”).
El iaio Vicent li respongué que va tindre una infància molt divertida i durant el dia feia moltes coses diferents. Quan sonava el despertador (els xiquets/es imiten el so del despertador.) i s’alçava del llit, (els nens/es fan com si alçaren del llit.), es dutxava (l’alumnat fa com es dutxara, assignant les parts del cos), desdejunava (els infants fan com si menjaren.) i corria cap a l’escola (tots i totes corren cap a una part del gimnàs o de l’espai disposat on imaginaren que està l’escola.).
A l’hora de l’esbarjo, solien jugar al sambori o a la corda (es divideix a la classe en dos grups, on un juga al sambori i l’altre a la corda durant uns minuts i després es canvien.). Després de l’escola tots anaven al parc mentre berenaven (fan com si menjaren mentre es dirigeixen cap a una altra part que simula el parc). Per tal d’arribar passaven per un riu, però per a trevessar-lo havien de botar per damunt d’unes roques (es fa com si el terra fora aigua i amb uns cèrcols es representen les roques.). A continuació, es trobaven amb una granja plena d’animals com vaques, gallines, porcs, i el seu animal preferit l’ovella (a mesura que el mestre/a nomena els animals, els nens/es fan els sons i els imiten corporalment.).
Una vegada al parc , jugaven a les bitlles, a la trompa i al set i mig (es divideix la classe en tres grups i cadascun dels grups jaga a un joc per a camviar poc després.).
Abans d’arribar a casa passaven pel trinquet, on estava el seu pare que els ensenyava a jugar a la pilota valenciana (Tots i totes agafen els seus guants i es passen a jugar.).
En acabar se acomiadaven amb besetes i abraçades (Els xiquets/es es donen besos i abraçades entre ells i elles.).
A aplegar a casa estaven tan, tan cansats s’adormien de seguida (es quiten la terra i es fan com si es dormien, un instant es queden descansant.).
Andreu es quedava bocabadat davant les històries que li contava el seu avi (tots i totes posen cara de sorpresa).
| Els xiquets i xiquetes s'alcen i segueixen les indicacions del mestre/a. |
30 minuts
|
Part final
|
La part final no està dedicada per a descansar, ja que al final del conte es relaxen una miqueta. És més pensada per a parlar amb els alumnes/as sobre aquest tipus d’activitats, si els agraden o no, quina és la part que més els ha cridat l’atenció, si tenen un avi com Vicent que els conta histories sobre la seua infància,etc,...
|
Tothom se senten en un cercle igual que s’ha fet al principi de la sessió. D’aquesta manera es fa un tancament de la mateixa. És una assemblea prou breu, la seua finalitat és donar informació complementària sobre la productivitat de les activitats planificades i la funcionalitat de les estratègies didàctiques que s’han desenvolupat al llarg del conte motor.
|
5 minuts
|
Sessió 7
SESSIÓ Nº: 7
Nom de la sessió: Juguem a pilota valenciana!
| |||
Objectius específics:
- Reconèixer el joc de pilota valencians. - Ser capaços de jugar a pilota valenciana seguint les normes i pautes establertes pel professor/a.
Continguts:
- La coordinació i control de les habilitats motrius de caràcter gros i l’orientació en l’espai. - L’aceptació de les normes implícites que regeixen els jocs populars | |||
Instal·lació: L’activitat es desenvoluparà al trinquet de Xeraco. Com aquest no es troba massa prop del centre, el temps d’anar des del col·legi al trinquet i tornar no s’inclou en la temporalització de la sessió.
Recursos: Per poder jugar a pilota valenciana necessitarem almenys una pilota de badana, que són menys dures i veloces que els altres tipos de pilotes del joc, els guants realitzats a la sessió anterior i petos de color roig i blau. A poder ser, a més, intentarem que vinguen al trinquet dos jugadors de pilota valenciana.
Paper de l’educador: El/la mestre/a serà l’encarregat de supervisar que el joc es duga a terme sense inconvenients. Farà la funció d’àrbitre.
Mesures d’atenció a la diversitat: Aquesta sessió no compta amb una adaptació concreta, sinó que com ja s’ha fet menció en la sessió anterior, sols elaborarem un guant per xiquet per tant, el xiquet en NEE tindrà les mateixes oportunitats de colpejar la pilota que els seus amics, que sols podran llançar la pilota amb la mà que tenen posat el guant.
| |||
PART DE LA SESSIÓ
|
ACTIVITATS
|
Organització
|
Temps
|
Part inicial
|
Al començar la sessió dos pilotaris professionals com poden ser Javier Nadal Corral i David Chavelí Moscardó, naturals de Xeraco, explicaran un poc com deuen jugar a pilota valenciana, però molt simplificat, ja que no es pretén que els/les xiquets/es s’ensenyen a jugar-lo a la perfecció, sinó que el coneguen, i contaran algunes experiències que hagen tingut jugant.
Després, el/a professor/a cantarà dues vegades la cançó “Pedra, pedreta, ben redoneta, tiro-lilo là, tiro-lilo-leta”, la qual es pot escoltar al següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=Vc2k_AUFjsg, mentre va senyalant a cada un dels/les nens/es fins que s’acabe la cançó, i els dos xiquets/es als que estiga senyalant aleshores en cada una de les vegades cantada, seran els/les encarregats/des d’elegir als/es companys/es per a que formen part del seu equip.
|
Els/les xiquets/es es trobaran tots junts i asseguts a un espai ampli del trinquet per escoltar al/a mestre/a i poder realitzar els equips comodament.
|
10 minuts
|
Part principal
|
Quan ja estiguen els equips formats, cada grup es col·locarà a un dels dos camps de joc del trinquet i se’ls entregaran els petos per a que no es confonguen equips, i cada pilotari formarà part d’un equip.
Després, els pilotaris aclariran algunes pautes que sols poden colpejar la pilota amb la mà que tenen el guant i faran la demostració d’un parell de colps amb la pilota.
A continuació començarà el joc de pilota valenciana propiament dit, encara que els/es xiquets/es colpejaran lliurement la pilota sense seguir les normes de ningún dels subtipus de jocs de pilota valenciana, sols que deuen intentar passar entre tots els/les components de l’equip la pilota a l’altre grup
|
Els/les alumnes es dividiran en dos equips, el roig i el blau, i cada grup es situarà en una de les dos parts del camp del trinquet.
|
30 minuts
|
Part final
|
Per finalitzar la sessió, acomiadarem i donarem les gràcies als pilotaris per haver vingut i el/la professor/a preguntarà: Vos ha agradat jugar a pilota valenciana? Vos ha resultat dificil jugar? S’haveu sentit desplasats per l’equip en algun moment? Vos ha agradat conéixer a dos pilotaris famosos?
|
Per realitzar l’assemblea final els/les alumnes i el/la professor/a es col·locaran en cercle en el camp de trinquet.
|
5 minuts
|
Sessió 6
SESSIÓ Nº: 6
Nom de la sessió: Fem el nostre propi guant de pilota valenciana!
| |||
Objectius específics:
- Ser capaços de seguir unes pautes per elaborar un material reciclat.
Despertar el interès de la pilota valenciana en els xiquets.
Continguts:
- L'actitud d'ajuda i col·laboració amb els companys en els jocs i en la vida quotidiana.
- El coneixement i l'ús dels instruments, tècniques, habilitats i seqüències en activitats.
| |||
Instal·lació: L’activitat es realitzarà a l’aula habitual.
Materials: Per realitzar el guant necessitarem esparadrap, brics de cartró, tesamoll i un guant que tinguen per casa per a cada xiquet/a, però de mida petita. Per a l’ambientació de l’activitat mitjançant cançons tradicionals necessitarem un ordinador o radiocasset i connexió a Internet, o un cd o pen drive en les audicions. Algunes de les cançons poden ser: la xata merenguera, a la voreta del mar, mon pare no te nas, ramonet si vas a l’hort, la tarara, caragol treu banya, joan petit, la lluna la pruna, plou i fa sol, ja no canta el capellà...
Paper de l’educador: El/a educador/a, en tot moment, anirà donant indicacions als xiquets/es de com deuen d’anar realitzant el guant i ajudarà a tot aquell que presente dificultats en l’elaboració d’aquest, però no deu de fer la feina dels nens/es, deu deixar que ells/es ho intenten i en la seua ajuda ho aconseguisquen.
Mesures d’atenció a la diversitat: El/la docent deurà d’ajudar en la realització del guant del/a xiquet/a que presenta la necessitat educativa especial motora, però no ha d’elaborar-ho, sols col·laborar si ho necessita. També, poden ajudar-lo altres companys/es, sobretot aquells/es que finalitzen abans el guant. Sols realitzarem un guant per xiquet/a per evitar malestar en el/la nen/a amb necessitats educatives especials, que es correspondrà amb la mà que els/les xiquets/es dominen millor.
| |||
PART DE LA SESSIÓ
|
ACTIVITATS
|
Organització
|
Temps
|
Part inicial
|
En un primer moment, se li explicara als xiquets/es que el pròxim joc tradicional que van a jugar és la pilota valenciana, i que per a jugar deuen realitzar un guant per protegir-se. Seria convenient que se’ls mostrara un vídeo curtet, com pot ser el següent: https://www.youtube.com/watch?v=gaNNBnnbgCk&nohtml5=False, on es mostre com xiquets/es juguen a aquest joc per motivar-los a voler fer-ho ells també. A més, se’ls comentarà que mentre realitzen el guant escoltaran de fons cançons tradicional per ambientar la classe.
|
Els/les xiquets/es estaran asseguts al racó de l’assemblea, tinguent des de la seua posició una bona visió del/la professor/a i dels moviments i accions que realitza i de la pissarra digital o ordinador.
|
10 minuts
|
Part principal
|
(Abans de començar a elaborar el guant en l’aula, el/la docent deurà de preparar una sèrie de materials per a facilitar que els xiquets puguen realitzar el guant:
1. En un primer moment, haurà de dibuixar en una cartolina la silueta d’una mà d’un xiquet.
2. Després en la plantilla resultant, dibuixar proteccions per al metacarp, l’eminència hipotenal, l’eminència tenal, les falanges i la punta dels dits, és a dir, la palma de la mà i els dits.
Si algun nen es esquerrà el/la professora deurà de realitzar un altra plantilla inversa a l’anterior, i continuar amb tots els passos següents..
3. A continuació, haurà de retallar les proteccions i repasar-les en el cartró del bric, tantes voltes com nens/es hi ha a l’aula, i posteriorment retallar-les.
4. Finalment, deurà de calcar les proteccions en el tesamoll i retallar-les. Com és un procés costós serà convenient que comence a elaborar amb temps aquestos materials.)
A l’aula ja, el/la docent farà una breu i ràpida demostració de com elaborar un guant, i després els/les xiquets/es es posaran a realitzar el seu guant:
1. Començaran pegant les proteccions en el tesamoll
2. A continuació, tallaran tires d’esparadrap.
3. Amb el guant posat, deuran fixar les proteccions de la palma de la mà i dels dits al guant amb les tires d’esparadrap. Si resultara molt complicat que els/les xiquets/es s’envoltaren a si mateixos l’esparadrap al guant per subjectar les proteccions, seria interessant que es col·locaren per parelles i que es posaren l’esparadrap un/a a l’altre/a.
Per tindre una referència visual de com es realitza el guant es pot consultar el següent enllaç: http://educacionfisica30.blogspot.com.es/2011/01/como-hacer-un-guante-para-pelota.html
|
Primer, els/les xiquets/es continuarán aseguts al racó de l’assemblea mentre el/la professor/a fa la demostració, i quan passen a elaborar el guant, es seuran a les taules de treball. Aquestes es col·locaran organitzades en grups per tal de que els xiquets s’ajuden entre sí si ho necessiten.
|
30 minuts
|
Part final
|
Els/les xiquets/es per finalitzar la sessió mostraran a l’hora els seus guants a la resta de la classe, i el/la professor/a els farà algunes preguntes com: Vos ha agradat realitzar el guant? Teniu il·lusió per jugar a pilota valenciana? Com s’haveu sentit realitzant realitzant el guant?
|
Els/les alumnes tornaran al racó de l’assemblea.
|
5 minuts
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)